ESTEM EN AQUEST JUNT
A la nostra vida mai no hem vist res semblant. Hi ha hagut desastres naturals massius, el trauma de l'9 de setembre i la crisi financera del 11. Palideixen en comparació amb el que es desenvolupa davant dels nostres ulls avui.
En els meus dies informatius, recordo haver treballat intensament totes les hores després dels atacs terroristes al World Trade Center. Durant la gran tempesta de gel, un càmera i jo vam caminar amb els artells blancs en condicions bojes al 401 fins a Mont-real, on tot estava tancat, les torres hidràuliques estaven doblegades per la meitat, sense indicis de quan tornaria l’electricitat. encès. El 2008, em vaig quedar atònit en la conferència de premsa on el primer ministre Stephen Harper i el primer ministre Dalton McGuinty van anunciar un rescat massiu de la indústria de l’automòbil, salvant el col·lapse de l’economia de l’Ontario.
Per enormes que fossin aquells esdeveniments, no he vist res tan estès, inquietant i pertorbador com la pandèmia Covid-19. Si la possibilitat que milions de persones morissin d’aquest virus no fos prou aterradora, ara la nostra economia s’està acabant gairebé. Molta gent simplement no pot treballar. Mentre escric això, el primer ministre anuncia un paquet de socors de 83 milions de dòlars per a empreses i particulars, tot i que la frontera Canadà-EUA està tancada per a tots els viatges menys els essencials. Xifres i accions al·lucinants, amb més probabilitats d’arribar.
En aquests temps tan plens, tots tenim el repte d’ajudar-nos mútuament o, com a mínim, de no empitjorar les coses. Els que no ho facin o que intenten capitalitzar poden esperar conseqüències.
Amb aquest objectiu, em va alegrar molt veure que iotum va optar per avançar. El cas és que una empresa que ofereix serveis de teleconferència trobarà que està més ocupat que mai en aquests moments en què la gent necessita observar els protocols de distanciament social. Francament, és incòmode. La gent de iotum es troba al mateix vaixell que la resta de nosaltres, preocupats per emmalaltir, lluitant per mantenir els nens ocupats sense escola i inquiets per la necessitat de treballar des de casa. Però, al mateix temps, els clients trucen com mai.
El lideratge d’iotum instintivament va optar per fer el correcte, oferint una actualització gratuïta a la seva FreeConference.com. El pla bàsic ja és gratuït i s’adreça a organitzacions benèfiques, esglésies i organitzacions sense ànim de lucre. Però ara molts d’ells comptaran amb les conferències remotes més que mai. L’actualització els permetrà tenir accés a un conjunt de serveis més gran. Per a aquells amb més necessitats, la prima Callbridge el servei sempre està disponible de forma gratuïta per a una prova de 30 dies.
Altres empreses també han avançat, prometent protegir els seus treballadors i donar suport als seus clients, fins i tot quan els negocis s’evaporen. Les persones s’ofereixen voluntàries per ajudar a organitzacions benèfiques, per portar queviures a gent gran, per proporcionar serveis de guarderia a persones treballadores de la salut amb excés de treball.
Recentment he començat la producció en un podcast on parlem del concepte de propòsit social. És un fenomen relativament nou i benvingut. Les corporacions comencen a adonar-se que un compromís esclau amb els resultats finals dels accionistes ja no és prou bo. Els empleats, els clients i la comunitat en general comencen a exigir que les empreses mostrin un compromís concret per millorar la societat. S’està convertint en la nova normalitat i també resulta millor per a la línia de fons.
Quan Mohamad Fakih, el conseller delegat de la cadena de restaurants Paramount Foods, va dirigir l’esforç de recaptació de fons de Canadà fort per ajudar les famílies de les víctimes de l’accident d’avió de l’Iran al gener, va veure com els ingressos augmentaven.
El 2014, la gegantera cadena de drogueries CVS als EUA va deixar de vendre tabac. Va ser un gran fabricant de diners per a ells, però no era un aspecte tan fantàstic per a una empresa que es preocupava principalment de la salut. Els beneficis van augmentar quan van treure cigarrets de les seves botigues.
En els difícils dies de Covid-19, espero que el concepte de propòsit social arreli més profundament. Hi ha bons senyals. Una destil·leria va passar de fabricar ginebra a desinfectant de mans. Els fabricants de peces d'automòbils van proposar tornar a equipar-se per fabricar respiradors.
Gran part del meu treball es troba en comunicacions de crisi, assessorant empreses i particulars sobre què dir en el pitjor dels moments. Els principis centrals de les comunicacions de crisi són l’empatia, la responsabilitat i la transparència. La millor estratègia de comunicació és fer el correcte. Pel que he vist, la majoria de la gent ho aconsegueix.
Enmig de tots els danys causats per la pandèmia, tant per a la nostra salut com per a la nostra economia, es poden aprendre lliçons importants i duradores. Tots hauríem de millorar les nostres tècniques de rentat de mans i entendre la necessitat de romandre a casa quan ens sentim malament.
I sí, és possible que més de nosaltres estiguem familiaritzats i còmodes amb les teleconferències, cosa que podria significar menys viatges innecessaris, amb avantatges reals per a la batalla a llarg termini amb el canvi climàtic.
Una crisi ens posa a prova a tots. Els que prevalen seran els que actuen amb compassió i comprensió.
Sean Mallen és consultor de comunicacions i antic corresponsal de Queen's Park i cap de l'Oficina d'Europa de Global News.
